El Casol de Puigcastellet és una fortificació situada en un dels primers turons alçats de les Guilleries, des d’on es controlava l’accés natural entre la Plana de Vic i les terres baixes gironines seguint el curs del Ter.
La fortificació respon a un traçat urbanístic preconcebut, que per la seva tipologia s'anomena fortificació de barrera. Està formada per un gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central adossada i, a l’interior, onze murs que compartimentaven àmbits destinats a habitatges o magatzems.
La construcció es va fer servir durant poc més de 50 anys, entre le 250 i el 200 aC, coincidint amb l’època convulsa de la conquesta romana. La gran entitat de l’estructura construtiva i la breu ocupació fan suposar una participació supralocal per a la planificació i l’execució.
