Situada a Arbeca (les Garrigues), en una zona de plana, la fortalesa fou aixecada fa 2.800 anys, i és única en el món ibèric català.
Més del vuitanta per cent de la superfície construïda l’ocupaven unes defenses que la feien inexpugnable: una muralla de 5 m d’amplada amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (camp frisó o chevaux-de-frise) i un sistema de fossats inundables, el més gran de 23 metres d'amplada i 4 de profunditat. Era, sens dubte, l’expressió del poder d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant.
La fortalesa va ser edificada al voltant de l’any del 775 aC, i va estar habitada ininterrompudament durant més de quatre-cents cinquanta anys, fins ca. l’any 300 aC, en què fou abandonada. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural del Segre-Cinca, unes comunitats amb un urbanisme molt més desenvolupat que la resta de pobles del nord-est peninsular del bronze final i la primera edat del ferro. A partir del segle VI aC, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés de iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergets.
L'urbanisme interior s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per un gran pou-cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual sortien vies radials vers la plaça i les portes d'accés al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l'oest, s'obrí una porta protegida per torres al nord i s'implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.
Cap raó traumàtica o violenta n'explica l'abandonament a mitjan segle IV aC. El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa sembla segura: l'espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d'ésser de l'assentament, segles més tard esdevingueren un obstacle per al seu creixement. La vella fortificació ja no tenia sentit en l’organització territorial i política del poble ilerget.
