L’Esquerda està situada sobre els espadats d’un dels meandres que fa el riu Ter abans d’endinsar-se a les Guilleries. Des d’aquest impressionant espai es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb un domini visual de 20 km a la rodona. És un enclavament estratègic ocupat des de la prehistòria fins a l’edat mitjana.
Amb evidències d’un nivell de la fi de l’edat del bronze final (s. VIII-VII aC), un altre de la primera edat del ferro, i del període ibèric antic (s. VI-V aC), la ciutat ibèrica de l’Esquerda va viure un període de plenitud entre els segles V i III aC. D’aquesta època en destaca la muralla amb tres torres massisses que flanquejaven l'entrada a la ciutat i un carrer empedrat que la travessava de nord-sud. També carrers transversals, est-oest, al quals s'obrien una sèrie de tallers. El conjunt es va refortificar durant el segle III aC i durant el segle II aC va patir una important destrucció que va afectar tota la ciutat.
L’ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, quan s’abandonà després d’una nova destrucció.
La importància estratègica d’aquest lloc va fer que els visigots, durant el segle V- VI dC, hi construïssin una potent muralla de gairebé 150 m de longitud; que en època carolíngia esdevingués un punt fort de la Marca Hispànica, amb el nom de Roda Ciutat al s. VIII; i que després hi continués l’ocupació fins el 1314, any en què es destruí i s’abandonà definitivament.
Les restes de l’església romànica de Sant Pere, la necròpolis medieval, i el poble organitzat entorn d’aquest espai sagrat, amb la plaça i un carrer principal, són els testimonis d’aquest conjunt fortificat que també va funcionar a l’Esquerda en època medieval.
